Cicle de Terror

Adaptació del conte de Pere Calders "Cicle de Terror"

(Hi ha una cua esperant per comprar les entrades del cine)

SENYORA. Perdoni’m... Qui és l’últim?

SENYOR GRAN. No ho sé pas. N’hi ha uns quants que fan el viu i proven de filtrar-
se. Veu aquella parella de joves? Figura que festegen i que no estan per res, però des que són aquí han avançant sis llocs de la cua per les vores... Arribaran a la taquilla com aquell qui no vol la cosa i ja ens l’hauran fregida...

SENYORA. Però l’últim és vostè, oi?

SENYOR GRAN. Si vol que li sigui franc, fluctuo. I com que estic malament dels nervis (es comença a esberar), d’aquí a no res tindré un atac dels meus i ja veurem què passa. Si em vol creure a mi, no es posi darrere meu.

(La senyora es queda una mica parada, obre la bossa i fa veure que hi busca alguna cosa)

SENYORA. Algú de vostès em faria el favor de dir-me qui és l’últim?

NOI. Tots. Si continuem així, no crec pas que n’entrin gaires més. Segons l’horari, la pel·lícula ja fa deu minuts que ha començat...

SENYORA. Així, potser no val la pena esperar-se!

NOI. Depèn dels gustos. El final és estremidor.

SENYORA. Que l’ha vista, vostè?

NOI. No.

SENYORA. I doncs?

NOI. Me l’ha recomanada un nebot meu que és una mica tòtil, però en qüestions de cinema hi toca. M’ha explicat l’argument fil per randa. Miri, va així...

(i es posa a explicar la trama, amb tota mena de detalls. Mentrestant, la cua va avançant a petits salts, amb petites picabaralles)

NOI. Tothom es pensa que el dolent és el marit. I no, no s’ho cregui pas! L’assassí és el metge, que té fama de bona persona i és educadíssim.

NOIA. Ah! I l’ajuda la cunyada de la víctima, que es passa tota la pel·lícula fent cara de santeta, fins que, en la darrera escena, es destapa.

ALTRA. Vaig llegir que l’han proposada per a l’Òscar al millor paper secundari, en la branca de dones.

SENYOR. Sí, sí, és una actriu molt guapa i que ho fa molt bé.

NOI. I el nen que surt és genial. Ho sap tot des del primer moment i ho explica a tothom, però ningú no se’l creu, perquè poc després de néixer va sofrir un atac de meningitis i la família es pensa que no va quedar bé, que és una mica retardat.

NOIA. La policia també comparteix aquesta opinió i se’l treu del damunt cada vegada que el nen s’hi acosta. El bo del cas és que el públic tampoc no li dóna crèdit.

ALTRA. És la gràcia de l’argument: des dels primers moments de la projecció i per boca de la criatura, s’anuncia qui és el malvat, els seus motius, com s’ho ha fet i quins còmplices ha tingut.

NOI. Però res, l’espectador vinga obsessionat pel marit, que és alcohòlic anònim, un fracassat, un inútil...

(en aquest instant rep una empenta i s’interromp)

SENYORA. Però com va això que m’ha dit del final estremidor?

NOI. Sí, miri: el metge s’adona que el nen és perillós perquè ho sap tot i decideix eliminar-lo.

NOIA. L’acorrala i el persegueix amb un ganivet de cuina. El nen l’esquiva, corre i s’amaga... hi ha una successió d’imatges sobreposades. La cara del nen, estès a terra, amb els ulls esbatanats de terror.

ALTRA. Tot seguit, un primer pla amb el braç del metge alçat i empunyant un ganivet. Descarrega el cop. Pausa. Es veu que en el precís moment d’anar a rebre la punxada del ganivet, el nen desvia el braç del metge...

NOI. Contrallum a l’entrada de la bodega, amb la cunyada dreta al llindar. Té un revòlver a la mà dreta, que encara fumeja després d’abatre el metge.

ALTRA. La policia i una part de la família entren just per fer-se càrrec del darrer sospir de l’assassí, alhora que la cunyada gira l’arma contra el seu pit i se suïcida sense més preàmbuls...

SENYOR. Quina llàstima!

SENYORA. I ara! Una amiga meva m’havia dit que feien una pel·lícula d’amor.

NOI. Senyora, ja fa molts anys que aquest cine no toca temes amorosos. L’han orientada malament...

(la senyora arriba a la taquilla en un estat de gran vacil·lació)

SENYORA. Ja fa estona que han començat, oi?

TAQUILLER. Sí, senyora.

SENYORA. I en casos com aquest, no fan una rebaixa?

TAQUILLER. No, senyora (una mica molest). Encara que vostè no hi fos, la pel·lícula ha començat a l’hora en punt.

SENYORA. Ai, doncs, dispensi’m. Ho tenia entès d’una altra manera.

(la senyora se’n va com si estigués enfadada, però satisfeta per haver trobat una sortida airosa).